Tendinitis rotuliana o genoll del saltador

Què és la tendinitis rotuliana

És una lesió per sobrecàrrega en què es produeix una inflamació del tendó rotular. Aquest tendó, uneix el pol inferior de la ròtula amb la tíbia sent una expansió distal del múscul quàdriceps. Té molta importància en el moviment d’extensió del genoll per la qual cosa es fa servir en activitats tan senzilles com en caminar, en córrer, en seure, en saltar.

Clínica

La tendinitis rotuliana es un dolor agut a la cara anterior de la ròtula, concretament a la part próxima al tendó on s’insereix amb el pol inferior de la ròtula. Se sol produir després d’haver sotmès el tendó a un exercici físic al què no estem acostumats. En aquesta fase aguda sol ser reversible si es fa repòs esportiu, s’aplica gel local o es prenen antiinflamatoris no esteroïdals.

El problema principal és quan es cronifica la lesió. En aquesta, no existeix un procés inflamatori de base, sinó petits esquinçaments al tendó que l’organisme intenta reparar-los mitjançant un teixit cicatricial que ens produeix una mala biomecànica donant un nou dolor el que provoca més reparació anòmala entrant en un cercle viciós. En aquest darrer cas, no millora amb el repòs ja què si fem aquest, es produeix més atròfia muscular.

Causes

1. Activitat física mal executada: sobretot quan es produeixen salts i augmentes de forma sobtada la intensitat i la freqüència. Cal vigilar els canvis de sabatilles esportives i la tècnica de córrer.

2. Excessiva tensió al quàdriceps i als isquiotibials.

3. Desequilibris musculars

4. Malalties cròniques com poden ser el lupus i l’artritis reumatoide o metabòliques com la diabetis mellitus.

Diagnòstic

El diagnòstic d’una tendinitis rotuliana es fa per la clínica. Ens podem ajudar de l’ecografia i, en casos de dubte, la ressonància magnètica.

A l’ecografia s’observa un augment del gruix del tendó amb pèrdua del seu aspecte fibril·lar. Aquesta tècnica permet seguir l’evolució de la fisioteràpia

 Tractament

Cal fer una mica de repòs i aplicació de gel a la zona. Pot ser útil un tractament curt amb antiinflamatoris no esteroïdals com l’ibuprofè o el naproxè.

Van molt bé els exercicis de tonificació i estirament de la musculatura del genoll. Ens podem ajudar de vendatges tipus tape o una cingla rotuliana ajustable.

En casos més agressius cal utilitzar tècniques invasives de fisioteràpia com l’electròlisi percutània intratisular i la neuromodulació percutània ecoguiada.

 Prevenció

1. Realitzar correcte escalfament i estirament abans i després de lexercici físic.

2. Exercicis de tonificació muscular de la zona.

3. Cuidar la tècnica i el gest esportiu.