Com interpretar una prova d’esforç en ciclistes

Per valorar el seu rendiment esportiu cal tenir en compte

1. PES, ALÇADA i IMC (ÍNDEX DE MASSA CORPORAL)
2. VALORACIÓ FISIOLÒGICA DE L’ESPIROMETRIA FORÇADA I DE LA PROVA D’ESFORÇ

1. PES, ALÇADA i IMC (ÍNDEX DE MASSA CORPORAL)

1. Hem de conèixer el pes en Kg i la talla en cm. L’IMC s’obté de DIVIDIR el pes a Kg/ talla en metres al quadrat.

index massa corporal

Els seus valors els podem veure en aquesta taula:

taula imc

Als esportistes joves i prims, un IMC baix sol ser normal i no indica un problema de salut, però un IMC normal, acompanyat d’una bona massa muscular, és un indicador positiu.

Als ciclistes l’IMC és un indicador secundari. Ens és útil com a referència general però insuficient per avaluar l’estat físic o el rendiment. Així, la seva interpretació s’ha de fer dins d’un marc més ampli d’anàlisi antropomètrica i fisiològica.

En ciclistes de 18 a 23 anys

2. Respecte al percentatge de greix corporal podem dir que un percentatge de greix baix, però dins dels valors saludables, és típic en esports de resistència com ara el ciclisme. Ens indica una bona definició muscular i un cos optimitzat per a esforços perllongats.

3. Respecte a la massa muscular el que es pretén és mesurar quanta part del cos correspon a múscul. Un valor elevat reflecteix una bona força relativa i una bona capacitat per generar potència a la bicicleta. En adolescents esportistes, un desenvolupament muscular equilibrat és un signe de maduresa física adequada.

4. Somatotip: en un moment donat és una descripció quantitativa de la forma i composició corporal, expressada a través dels tres components del físic humà.

–endomorfia (predomina el greix)

–mesomorfia (predomina el component musculoesquelètic)

–ectomorfia (amb prou feines tenen greix i pràcticament no hi ha massa magra)

El perfil dels ciclistes ha de ser de cossos alts, prims i eficients, encara que de vegades els baixos i els prims poden tenir bons resultats.

5. Plecs cutanis i distribució de greixos: a través dels plecs cutanis estimem el greix corporal i és important si aquest té una distribució homogènia. Presentar valors baixos i equilibrats són indicatius de bona salut metabòlica

• 2. VALORACIÓ FISIOLOGICA DE L’ESPIROMETRIA FORÇADA I DE LA PROVA D’ESFORÇ

Són proves que estudien com respon el cor i els pulmons. Valorem l’oxigen, la ventilació i la tolerància al lactat.

1.Espirometria forçada: avalua la capacitat dels pulmons per mobilitzar aire.

Els valors dins de la normalitat indiquen que no hi ha limitacions respiratòries. Si el flux màxim és millorable, sol ser degut a tècniques respiratòries i no a malalties.

2.Resposta cardiovascular: ho fem a través de l’estudi de la freqüència cardíaca en repòs, durant l’esforç i la recuperació. Així, una freqüència cardíaca màxima propera a la freqüència cardíaca màxima teòrica indica que l’esportista es va esforçar al màxim en la prova d’esforç. I una recuperació ràpida ens indica que el ciclista té una bona condició aeròbica.

3. Consum d’oxigen (VO2 màx): és el paràmetre més important en esports de resistència. Un valor alt vol dir que el cos pot generar molta energia en presència d’oxigen. En un jove ciclista, un valor alt ens informa d’un gran potencial esportiu.

Ciclistes de carretera

Nivell                                                  VO₂ màx                                  Característiques

                                                           (ml/Kh/min)

Amateur entrenat                               50–60                                      Bona base aeròbica

Sub23 competitiu                                   60–70                                      Desenvolupament aeròbic avançat

Professional                                         70–80                                      Alt rendiment aeròbic

Elit mundial                                         80–85+                                    Valors excepcionals

Ciclistes de muntanya (BTT/XCO/XCM)

Nivell                                                  VO₂màx                                   Característiques

                                                           (ml/Kh/min)

Amateur                                              50–60                                      Resistència + força

Sub23                                                   60–70                                      Alta demanda anaeròbica

Professional                                         65–75                                      Potència explosiva + aeròbica

Elit mundial                                         75–80                                      Valors molt alts

Ciclistes de pistes- Velocitat

(Menor dependència del VO₂ màx)

Nivell                                                   VO₂màx                                   Característiques

                                                           (ml/Kh/min)

Amateur                                             45-55                                       Predomini anaeròbic

Sub23                                                   50–60                                      Barreja de força i aeròbic

Professional                                         55–65                                      Potència màxima

Elit mundial                                         60–65                                      Valors moderats

4. Llindars ventilatoris (VT1 i VT2): respectivament anomenats llindar aeròbic i llindar anaeròbic

VT1: correspon a la zona on el cos treballa de manera còmoda i sostenible. Ideal per a entrenaments llargs. S’estableix sobre 2 mil·limols de lactat per litre de sang. És on els metges aconsellem a la població que faci activitat física per obtenir els millors beneficis que suposa fer activitat física o esport per millorar la seva salut.

VT2: correspon al punt de compensació respiratòria (PCR). És on comença la fatiga muscular per acumulació de lactat. S’estableix per sobre de 4 mil·limols de lactat per litre de sang. Com més alt estigui el VT2 respecte al VO₂ màx millor preparat hi ha l’esportista

5. Lactat en sang: mesura l’acidesa muscular durant l’esforç. Una pujada ràpida indica que l‟esportista encara ha de millorar la tolerància a un esforç intens. Deu existir una coincidència entre els llindars ventilatoris i els de lactat ja que això ens indica que la prova desforç és fiable. Això passa quan utilitzes la millor tecnologia del mercat ja que actualment hi ha analitzadors barats coneguts com a xinesos amb resultats gens fiables

6.Ventilació i eficiència respiratòria: l’eficiència respiratòria analitza quants litres d’aire mou l’esportista i quanta energia costa per ventilar un litre de CO2. Deu estar per sota de 36 Litres. Això no obstant, com més baix és aquest valor, millor serà la seva eficiència. Una bona eficiència ventilatòria significa que respira de forma econòmica i eficaç.

7. Recuperació post-esforç: s’observa com disminueix la freqüència cardíaca després de finalitzar l’esforç. Una recuperació ràpida és un senyal d’un sistema cardiovascular molt entrenat.

Dr. Fernando PIFARRÉ

Metge Especialista en Medicina Esportiva i Podòleg

Director del Servei de Medicina Esportiva a Lleida. Generalitat de Catalunya

Professor col·laborador de Biomecànica. Grau Podologia. Universitat de Vic (FUB Manresa)