Factors que afecten el rendiment es esports de reistència.

Voleu augmentar el vostre rendiment en esports de resistència?

Aleshores necessita tenir en compte els factors que afecten el rendiment dels esportistes de resistència com: el VO2, llindar aeròbic, llindar anaeròbic i l’eficiència mecànica. Els metges de l’esport són els professionals especialitzats en aquest camp, per això no només són imprescindibles per a la prevenció de la mort sobtada a l’esport, sinó per millorar el teu rendiment esportiu.

És molta, la gent que va a gimnasos a entrenar o que es prepara pel seu compte carreres populars de 5, 10 Km…

Seria necessari ja que inverteixes unes hores del teu temps de lleure a entrenar, que ho facis bé (és a dir, de manera intel·ligent). Per això has de tenir en compte els paràmetres que condicionen el teu rendiment.

Paràmetres que condicionen el teu rendiment.

1. Consum màxim d’oxigen (VO2 màx): Màxima quantitat d’oxigen que l’organisme és capaç d’absorbir, transportar i consumir per unitat de temps.

Millorar el VO2 màxim és una forma excel·lent d’augmentar la resistència i el rendiment esportiu. Hi ha estratègies per millorar el VO2 màxim. Primer, es compromet a un programa d’entrenament de resistència reglat. Això significa fer entrenament aeròbic, com córrer, nedar o anar en bicicleta, durant períodes cada vegada més llargs. Amb això millores la teva base, és com si fossis un edifici fas uns bons fonaments. Després ja milloraràs altres paràmetres. Ve determinat en un 25% de forma genètica per la qual cosa és poc entrenable.

2. Llindar aeròbic (VT1): Intensitat d’exercici on es comença a acumular el lactat a la sang i on es produeix un augment sobtat dels paràmetres ventilatoris. Es troba aproximadament a una concentració de 2 mml d’àcid làctic.

El llindar aeròbic és el punt ideal per fer activitat física per fer salut cardiosaludable.

3. Llindar anaeròbic (VT2): Intensitat d’exercici per sobre del qual comença a augmentar de manera important la concentració de làctic en sang, alhora que s’intensifica de manera desproporcionada la ventilació respecte a l’oxigen consumit. Es troba aproximadament a una concentració de 4 mml dàcid làctic.

Es produeix quan el cos està fent una activitat vigorosa i exigeix un alt nivell d’esforç. És el que cal millorar per poder competir i guanyar. És totalment entrenable.

4. Eficiència mecànica: És la relació entre l’energia produïda i la transferència al treball mecànic. Per exemple: quantitat d’oxigen que necessito per incrementar 1 Km/h a la cinta de córrer.

És el que s’entrena en període pre competitiu (2-3 setmanes abans de la competició).

A partir d’aquests valors es podrà dissenyar les franges d’entrenament.

Si això no ho fas així, a més de perdre el temps i tenir alt risc de lesió, mai milloraràs.

Fa temps guanyava una prova esportiva qui s’entrenava més quilòmetres. Això és prehistòric, avui guanya qui entrena menys quilòmetres, però els fa de manera intel·ligent.

 

En conclusió:

Cal tenir en compte que això és personal i per a cada esportista.

També és important fer entrenament de força.

Has de millorar l’estil de vida general menjant una dieta saludable i equilibrada.

També has de fer els teus períodes de descans i recuperació (no per més “picar-te” milloraràs el teu rendiment). L’ideal és programar el teu entrenament de forma científica i no per sensacions. Per això és necessari fer proves d’esforç que et donin de manera real els paràmetres fisiològics que condicionen l’entrenament de resistència.

Eines com a pulsòmetres de cinta pectoral, només ens serveixen per conèixer la teva freqüència cardíaca en aquest moment. Els que són de canell no serveixen per a res ja que encara no tenen precisió. Les zones que et marquen els pulsòmetres són totalment falses, ja que es basen en càlculs indirectes de la freqüència cardíaca màxima teòrica.

L’única manera de saber aquestes zones és fer una prova d’esforç amb anàlisi de gasos.