05 oct. Influències de l’esport a la columna vertebral III Classificació de Balius
CLASSIFICACIÓ DE BALIUS
Que hem de saber sobre la classificació de Balius.
La totalitat dels esports, fins i tot els més estàtics, obliguen la columna vertebral a fer moviments de flexoextensió, inclinació lateral o rotació del tronc que en cas d’esportistes d’elit pot provocar lesions per sobrecàrregues sobretot dels darrers trams de la zona lumbar.
Aquesta classificació de Balius es basa a identificar aquells esports en funció del poder agressiu. Per això es té en compte:
El tipus de moviments vertebrals que comporten i si són simètrics o asimètrics.
La major o menor intensitat daquest moviment, així com la necessitat intrínseca i inevitable dassolir-los.
La necessitat intrínseca i inevitable de fenòmens sobreafegits de càrrega o de xoc.
PER VALORAR LA REPERCUSSIÓ VERTEBRAL QUE PRODUEIX L'ESPORT
ÉS NECESSARI TENIR EN COMPTE
L'EDAT BIOLÒGICA DE L'ESPORTISTA
A causa del CARÀCTER EVOLUTIU D'AQUESTES ALTERACIONS
Com és la classificació de Balius
Classifica en 5 grups els esports:
Esports vertebralment negatius
Esports vertebralment negatius en potència
Esports vertebralment indiferents
Esports vertebralment positius
Esports veurtebralment perillosos
Esports vertebralment negatius
Necessàriament es produeixen moviments inevitables de flexoextensió, inclinació i rotació vertebral de forma contínua i forçada a la màxima intensitat, als quals en alguns esports s’associen de forma simultània càrregues contínues o discontínues, suportades, moltes vegades, en mala posició. Tot i seguir una tècnica adequada, és impossible protegir el raquis i alhora obtenir un rendiment esportiu bo.
Gimnàstica esportiva masculina
Gimnàstica rítmica i artística femenina
Judo
Lluita lliure
Llançament de pes o javelina
Salts atlètics
Natació (papallona)
Esports vertebralment negatius en potència
Els moviments de la columna vertebral no han de ser forçats de manera contínua o intrínseca en esports en què les càrregues, si es fan correctament, no s’associen a una mala posició o al moviment. En aquests esports, una bona preparació gimnàstica específica i una tècnica adequada permeten estabilitzar i, per tant, protegir la columna. Però a l’esport d’elit, deixen de ser vertebralment negatius en potència per convertir-se en vertebralment negatius efectius.
Halterofília
Atletisme (curses d’obstacles, llançaments en rotació com a martell o disc)
Rem
Vela
Ciclisme
Motociclisme
Equitació
Waterpolo
Salts de palanca o trampolí
Esquí nàutic i alpí
Rugbi
3. Esports virtualment indiferents
Els moviments de la columna no són necessàriament forçats, ni van a càrregues ni xocs i només aquests es poden presentar de forma accidental. Hem de tenir en compte que molts d’aquests esports són asimètrics i abans de contraindicar-los de forma sistemàtica, hem d’estudiar individualment el cas ja que una modalitat esportiva de les esmentades pot ser bo per compensar una desviació escoliòtica.
– Cursa
– Marxa atlètica
– Futbol
– Esgrima
– Hoquei
– Tennis
– Pilota basca
– Tennis de taula
– Golf
– Tir amb arc
4. Esports vertebralment positius
Són aquells en què comporten moviments vertebralment continuats, aquests no són generalment ni necessàriament forçats, no comporten la realització de càrregues i, a més, desenvolupen un comportament simultani d’estiraments.
– Bàsquet
– Voleibol
– Handbol
– Gimnàstica esportiva
– Natació (excepte papallona)
– Gimnàstica no esportiva
5. Esports vertebralment perillosos
Són aquells en què accidentalment poden presentar-se lesions vertebrals agudes com a fractures amb o sense lesió muscular
– Muntanyisme
– Espeologia
– Paracaigudisme
– Vol lliure
– Esquí
– Salts de palanca o trampolí
Disculpeu, actualment els comentaris no estan actius