Influències de l’esport a la columna vertebral III Classificació de Balius

Introducció presentació de la classificació de Balius.

Per finalitzar aquesta sèrie de post de la columna vertebral presentarem la classificació de Balius que classifica els diferents esports en funció de l’afectació que fan aquests a la columna vertebral.

Que hem de saber sobre la classificació de Balius.

La totalitat dels esports, fins i tot els més estàtics, obliguen la columna vertebral a fer moviments de flexoextensió, inclinació lateral o rotació del tronc que en cas d’esportistes d’elit pot provocar lesions per sobrecàrregues sobretot dels darrers trams de la zona lumbar.

Aquesta classificació de Balius es basa a identificar aquells esports en funció del poder agressiu. Per això es té en compte:

1. El tipus de moviments vertebrals que comporten i si són simètrics o asimètrics.

2. La major o menor intensitat daquest moviment, així com la necessitat intrínseca i inevitable dassolir-los.

3. La necessitat intrínseca i inevitable de fenòmens sobreafegits de càrrega o de xoc.

Com és la classificació de Balius

Classifica en 5 grups els esports:

1. Esports vertebralment negatius

2. Esports vertebralment negatius en potència

3. Esports vertebralment indiferents

4. Esports vertebralment positius

5. Esports veurtebralment perillosos

1. Esports vertebralment negatius

Necessàriament es produeixen moviments inevitables de flexoextensió, inclinació i rotació vertebral de forma contínua i forçada a la màxima intensitat, als quals en alguns esports s’associen de forma simultània càrregues contínues o discontínues, suportades, moltes vegades, en mala posició. Tot i seguir una tècnica adequada, és impossible protegir el raquis i alhora obtenir un rendiment esportiu bo.

• Gimnàstica esportiva masculina

• Gimnàstica rítmica i artística femenina

• Judo

• Lluita lliure

• Llançament de pes o javelina

• Salts atlètics

• Natació (papallona)

2. Esports vertebralment negatius en potència

Els moviments de la columna vertebral no han de ser forçats de manera contínua o intrínseca en esports en què les càrregues, si es fan correctament, no s’associen a una mala posició o al moviment. En aquests esports, una bona preparació gimnàstica específica i una tècnica adequada permeten estabilitzar i, per tant, protegir la columna. Però a l’esport d’elit, deixen de ser vertebralment negatius en potència per convertir-se en vertebralment negatius efectius.

• Halterofília

• Atletisme (curses d’obstacles, llançaments en rotació com a martell o disc)

• Rem

• Vela

• Ciclisme

• Motociclisme

• Equitació

• Waterpolo

• Salts de palanca o trampolí

• Esquí nàutic i alpí

• Rugbi

 3. Esports virtualment indiferents

Els moviments de la columna no són necessàriament forçats, ni van a càrregues ni xocs i només aquests es poden presentar de forma accidental. Hem de tenir en compte que molts d’aquests esports són asimètrics i abans de contraindicar-los de forma sistemàtica, hem d’estudiar individualment el cas ja que una modalitat esportiva de les esmentades pot ser bo per compensar una desviació escoliòtica.

–       Cursa

–       Marxa atlètica

–       Futbol

–       Esgrima

–       Hoquei

–       Tennis

–       Pilota basca

–       Tennis de taula

–       Golf

–       Tir amb arc

4. Esports vertebralment positius

Són aquells en què comporten moviments vertebralment continuats, aquests no són generalment ni necessàriament forçats, no comporten la realització de càrregues i, a més, desenvolupen un comportament simultani d’estiraments.

–       Bàsquet

–       Voleibol

–       Handbol

–       Gimnàstica esportiva

–       Natació (excepte papallona)

–       Gimnàstica no esportiva

5. Esports vertebralment perillosos

Són aquells en què accidentalment poden presentar-se lesions vertebrals agudes com a fractures amb o sense lesió muscular

–       Muntanyisme

–       Espeologia

–       Paracaigudisme

–       Vol lliure

–       Esquí

–       Salts de palanca o trampolí

doctorfernandopifarre.com    https://www.elsevier.es/es-revista-revista-espanola-podologia-224-pdf-X0210123814502435

Per a més informació:  https://www.elsevier.es/es-revista-revista-espanola-podologia-224-pdf-X0210123814502435