Què és el peu d’atleta o tinya pedis

És una infecció per fongs que sol donar-se als espais interdigitals del peu encara que també pot aparèixer al taló, la planta, dors o laterals del peu.

Cada dia és més freqüent i entre els factors de risc hi ha una hiperhidrosi (excés de sudoració), practicar esport, freqüentar dutxes comunitàries, utilitzar sabata tancades de mala qualitat (plàstic), presentar malalties vasculars o metabòliques com la diabetis i tenir alteracions immunitàries. El mateix fong pot infectar altres parts del cos com l’engonal anomenant-se llavors tinya cruris. És molt típic què en els esportistes, es presenti entre els dits del peu pel que se n’ha generalitzat el nom anomenant-se peu d’atleta.

És una infecció molt contagiosa i aquest contacte pot ser directe o per compartir sabates, xancletes, mitjons o per fer servir dutxes i piscines públiques.

Causes

Solen ser els fongs dermatòfits. Aquests s’alimenten de la queratina de la pell del peu.

Els més freqüents són:

1. Trichophyton rubrum(el més freqüent)

2. Trichophyton interdigitale.

3. Trichophyton mentagrophytes.

4. Epidermophyton floccosum.

Clínica

Pot existir un seguici de diversos símptomes com:

1. Pell seca en escates.

2. Picor o pruïja.

3. Envermelliment.

4. Bromohidrosi (mala olor).

5. Inflamació.

6. Butllofes.

Es pot presentar en tres variants clíniques:

1. Interdigital: sol donar-se a l’espai interdigital més estret (entre el 4t i 5è dit). La pell es descama, es descara i s’esquerda. De vegades es pot sobreinfectar per un bacteri. Sol ser el Trichophyton rubrum o interdigitale. És la forma més pruriginosa i es dóna en ambients calorosos i humits.

Imatge obtinguda de RyZ Dermatech

2. En mocassí: la planta del peu i el taló es fan gruixuda i s’esquerden. Solen ser pel Trichophyton rubrum, l’interdigitale, el mentagrophytes i el Epidermophyton floccosum. Es diu en mocassí perquè la lesió afecta la zona que cobriria un mocassí.

Imatge obtinguda de derm.net

3. En vesícules: de forma sobtada apareixen vesícules a la planta del peu o a qualsevol lloc amb un contingut líquid. També es poden sobreinfectar.

Imatge obtinguda de Sínt med Universitat de Xile

De vegades, també es poden infectar per fongs les ungles. Aquesta infecció es coneix amb el nom d’onicomicosi.

Diagnòstic

Sol ser per la clínica, però en cas de dubtes es pot fer una visualització directa al microscopi òptic prèvia realització de la prova del KOH. Moltes vegades és necessari realitzar cultius dels fongs de la lesió per identificar de quin fong es tracta i en casos menys freqüents a més del cultiu dels fongs cal fer un antibiograma ja que cal descartar sobreinfecció perbacteris com Staphylococcus aureus, Corynebacterium minutissimum i gramnegatius, habitualment Pseudomonas.

Algunes vegades es poden trobar altres fongs com Scytalidium, Fusarium i Càndida albicans.

En cas d’onicomicosi també es recomana fer un cultiu de l’ungla per descartar altres causes d’alteracions de la làmina unguial.

Prevenció

Important controlar la hiperhidrosi i utilitzar xancletes a les piscines i dutxes comunitàries. No compartir tovalloles ni calçat.

 Tractament

1. Millora dels factors predisponents: assecar correctament els espais interdigitals després de la dutxa, bany o activitats esportives, canviar almenys dues vegades al dia el calçat i utilitzar mitjons de fibres naturals (mai que portin fibres sintètiques).

2. Utilitzar en cas d’hiperhidrosi, fórmules magistrals reguladores d’aquesta.

3. Aplicar antifúngics en pols a les sabates com en mitjons tipus bifonazol.

4. En cas de lesió molt exsudativa utilitzar solucions astringents com el permanganat K 1:10000 o clorur dalumini al 20-30%.

5. Utilització almenys un mes o un mes i mig d’antifúngics tòpics tipus: bifonazol, clotrimazol, bifonazol ja sigui en crema o solució

6. En casos de recidiva podem utilitzar antifúngics orals com la terbinafina o l’itraconazol durant 1 mes.

7. En cas que hi hagi sobreinfecció bacteriana cal cobrir la sobreinfecció amb antibiòtics segons antibiograma.

8. En cas que també hi hagi onicomicosi cal utilitzar almenys durant 5 mesos tractament oral com la terbinafina diària o l’itraconazol en pauta pulsàtil (una setmana al mes durant 5 mesos). En aquest cas cal controlar la funció hepàtica. En cas d’onicomicosi millorarà molt l’eficàcia de l’antifúngic si combinem la teràpia oral amb l’aplicació de làser a les ungles.