Que és Hallux Rigidus

Concepte

És una deformitat de la primera articulació metatarsofalàngica del peu que ens produeix dolor i rigidesa d’aquesta articulació. No deixa de ser una artrosi de l’articulació del dit gros del peu.

Es produeix una limitació a la mobilitat de la primera articulació metatarsofalàngica. Es pot dividir en hallux limitus estructurat i hallux limitus funcional.

A l’estructurat, la primera articulació metatarsofalàngica tant en càrrega com en descàrrega no pot realitzar una flexió dorsal de més de 40º ja que hi ha canvis degeneratius en l’articulació com a osteòfits dorsals al primer metatarsià i a la primera falange del dit gros. En el segon, la flexió dorsal del dit gros és bona en descàrrega però està limitada a la fase d’enlairament de la marxa.

Clínica

Dolor a la marxa i pèrdua de mobilitat de l’articulació del primer dit. Algunes vegades podem observar que el pacient fa una marxa antiàlgica recolzant més pels radis externs. És més típic d’homes mentre que els galindons (hallux valgus) es donen més en dones.

S’observa una inflamació o deformació a la part dorsal del cap del primer metatarsià que tradueixen l’existència de formacions òssies anomenades osteòfits. Si mobilitzem l’articulació podem notar l’existència de cruixits.

Etiologia

Poden ser diverses:

1. Malalties que afectin la primera articulació metatarsofalàngica: artritis selectiva en aquesta zona, gota…

2. Traumatisme important al dit gros

3. Osteocondritis del primer cap metatarsal

4. Alteracions biomecàniques com:

• Avantpeu var o supinat amb els metatarsians rectes que hiperpronen en dinàmica.

• Corredors de llarga distància amb el primer metatarsià més llarg (peu egipci).

• Estar molt de temps amb el genoll flexionat i portar botes de seguretat.

• Peus plans o pronats.

Diagnòstic

1. Clínica

2. Radiologia: s’observa a la projecció dors plantar pèrdua de l’espai articular i a la lateral presència d’osteofits. En cas de dubte, es compara amb l’altre peu.

3. Ecografia: s’observa molt bé una ombra acústica posterior on es troben els osteòfits. En cas de dubte, es compara amb l’altre peu.

4. Ressonància magnètica nuclear ens permetrà veure l’existència o no de lesió a l’os subcondral

Tractament

En casos senzills, pot ser útil una ortesi plantar prèvia realització d’un estudi biomecànic de la marxa. Aquesta ortesi ha de portar un allarg del primer metatarsià que en permeti una pseudoferulització. En cas de Hallux limitus funcional, pot ser interessant la falca cinètica (Kinetic Wedge) discrita per Danemberg.

La utilització d’antinflamatoris no esteroïdals millora molt el dolor però quan es deixen de prendre aquest dolor torna. També millora amb infiltracions de corticoides o àcid hialurònic, però no deixen de ser solucions temporals. Pot ser útil utilitzar sabates amb una sola a balancí.

En casos avançats, el tractament és quirúrgic. Aquest pot ser:

1. Artoplàstia de la primera articulació amb un implant.

2. Cirurgia de mínima incisió mitjançant osteotomies a la falange proximal i al primer metatarsià i exostosectomia dels osteòfits.

3. Artodesi o fusió de l’articulació intentant deixar rígid el dit ja que una cosa que no es mou no fa mal