Definició de la síndrome de la fàscia lata.
La cintilla iliotibial és una banda de teixit engrossit que per la part externa de la cuixa que va des de la natja fins a l’os de la tíbia. Durant la flexo – extensió del genoll pot fregar o friccionar per sobre de la prominència òssia de la part inferior del còndil femoral.
Símptomes.
Els símptomes de la síndrome de fricció de la fàscia lata poden incloure dolor a la part externa del genoll, especialment durant l’activitat física com córrer, caminar, pujar escales o estar assegut durant períodes prolongats.
El dolor pot ser agut o sord, i sovint se sent com una sensació de cremor o punxada. En casos greus, hi pot haver inflor i envermelliment a la zona afectada.
El tractament de la síndrome de fricció de la fàscia lata pot incloure descans, gel, fisioteràpia, estiraments i exercicis d’enfortiment i en casos greus pot requerir cirurgia.
També és important revisar el calçat i la manera de córrer o caminar per prevenir lesions futures.
Què i com es produeix ?
Dolor a la part externa del genoll a causa d’un frec o imflamació a la part prominent del còndil femoral.
La síndrome de fricció de la fàscia lata es produeix quan la banda iliotibial es frega repetidament sobre l’os de la cuixa (fèmur), cosa que pot causar inflamació i dolor a la zona afectada. Això pot passar a causa d’una varietat de factors, incloent:
1. Sobrecàrrega: Per activitats físiques que involucrin moviments repetitius del maluc i el genoll, com córrer, caminar, anar amb bicicleta o escalar.
2. Problemes anatòmics: Algunes persones poden tenir problemes anatòmics i que augmenten el risc ja que solen presentar una alteració a l’alineació de les cames o peus plans.
3. Alteracions en l’estabilitat de la pelvis: La fàscia lata és una banda de teixit connectiu que s’estén des del maluc fins al genoll i està estretament relacionada amb els músculs i les estructures de la pelvis.
Quan hi ha una alteració en l’estabilitat de la pelvis, hi pot haver una tensió excessiva a la fàscia lata, cosa que pot augmentar el risc de fricció i dolor. Per exemple, si hi ha una debilitat als músculs del gluti, que són importants per a l’estabilització de la pelvis, hi pot haver un augment de la tensió durant l’activitat física.
4. Calçat inadequat: L’ús de calçat inadequat o desgastat pot augmentar el risc.
5. Augment sobtat de l’activitat física: Augmentar sobtadament la intensitat o la durada de l’activitat física també pot augmentar el risc degut a un canvi brusc i elevat en l’activitat física.
És important identificar i tractar els factors de risc per prevenir-ne l’aparició o la recurrència.
És un tipus de lesió per sobrecàrrega, ja que a l’articulació del genoll no li passa res. Actualment es diagnostica molt ja que és una lesió típica de la gent que fa esport com ara córrer o que surt a caminar per fer activitat física. Pot ser un dolor invalidant per caminar u per pujar i baixar escales.
Que fa el pacient ?
Solen consultar al seu metge de família, aquest sol demanar radiografies, per després derivar-lo al traumatòleg demorant-se el diagnòstic a causa de les llistes d’espera. A tot això cal afegir que aquest últim segurament demanarà ressonàncies magnètiques per descartar problemes importants dins de l’articulació, demorant-se encara més el cas.
ÉS UNA LESIÓ SENSE MOLTA IMPORTÀNCIA JA QUE ÉS UNA LESIÓ MENOR, PERÒ ÉS MOLT MOLESTA.
Si la síndrome de fricció de la banda iliotibial no millora per si mateix, haureu de consultar un metge especialista en medicina esportiva que podrà diagnosticar i tractar-la.
Què cal fer ?
ACUDIR AL METGE ESPECIALISTA EN MEDICINA ESPORTIVA .
El que se sol fer:
1. Aplicar gel a la zona de la lesió.
2. Repòs esportiu.
3. Fisioteràpia .
En tot cas, un metge especialista en medicina esportiva, ha de fer una avaluació completa del pacient amb síndrome de fricció de la fàscia lata per determinar la gravetat de la lesió i dissenyar un pla de tractament individualitzat.
L’avaluació pot incloure una revisió de la història clínica del pacient, un examen físic detallat per avaluar la mecànica del maluc, el genoll i el turmell i pot incloure proves específiques per avaluar l’estabilitat de la pelvis i la força muscular.
El pla de tractament pot incloure mesures per reduir la inflamació i el dolor, com ara l’ús de gel, fisioteràpia i medicaments antiinflamatoris. També podeu incloure exercicis específics d’estirament i enfortiment per ajudar a millorar l’estabilitat de la pelvis i reduir la tensió a la fàscia lata.
L’especialista en medicina esportiva també pot treballar amb el pacient per identificar i corregir qualsevol factor de risc que pugui estar contribuint a la síndrome de fricció de la fàscia lata, com ara l’ús de calçat inadequat o problemes anatòmics.
En cas de reincidencia prolongada:
CONSULTAR A UN PODÒLEG PER A REALITZAR UN ESTUDI BIOMECÀNIC DE LA MARXA.
MITJANÇANT AQUEST, PODREM VEURE EL DEFECTE DE LA MARXA I CONFECCIONAREM UNA PLANTILLES FUNCIONALS A MIDA PER INTENTAR MILLORAR AQUEST DEFECTE.
Sorry, the comment form is closed at this time.