Què és? i què fem?

Un centre de medicina esportiva és una instal·lació sanitària, per la qual cosa mai no deu estar en un guimnàs ni centre de fitnes on es visiten esportistes. Alguns d’aquests només volen el tràmit de certificar l’aptitud de la pràctica d’algun esport (el que anomenem la revisió mèdica per a la fitxa esportiva). Per certificar bé l’aptitud esportiva no només cal fer proves que ens valoren l’activitat elèctrica del cor, sinó que també cal fer una bona exploració de l’aparell locomotor per detectar alteracions morfològiques que predisposin a una lesió per sobrecàrrega.

Desconfiem de les revisions mèdiques que es fan als vestidors dels clubs o en furgonetes mòbils ja que no tenen cap tipus de qualitat i en molts casos no hi és present cap metge. Són simples negocis d’empresaris que no tenen relació amb la medicina, sent la seva màxima, fer una quantitat important de visites en una tarda perquè els rendeixi el negoci. Són el que a l’argot esportiu es coneix la visita low cost dels centres sense escrúpols.

Estàndards de qualitat.

Als centres de medicina esportiva acreditats pel departament de salut s’han de complir uns estàndards de qualitat per la qual cosa a més de personal especialista en medicina esportiva hi ha un aparell sofisticat.Entre aquest aparell tenim diferents ergòmetres com ara cintes de córrer, cicloergòmetres i analitzadors de gasos per a la realització de les proves d’esforç esportives. Quan l’analitzador de gasos no es fa servir diem que la prova d’esforç és indirecta i aquesta es realitza bàsicament per a la certificació esportiva. La prova desforç directa és en què sutilitza un analitzador de gasos. Aquesta prova es fa per obtenir uns paràmetres metabòlics com la ventilació total, el consum d’oxigen, llindar aeròbic, llindar anaeròbic, eficiència mecànica… imprescindibles per programar un entrenament. Si no es fan aquestes proves directes és impossible programar un entrenament de forma científica ja que els tests que se solen utilitzar en centres esportius aporten unes dades molt imprecisos.

Avui dia als centres de medicina esportiva no només es visiten esportistes ja que cada cop més l’utilitzen pacients afectes de malalties cròniques que es poden beneficiar d’una pràctica regular i controlada d’activitat física.

Què són els llindars aeròbics i anaeròbics?

Planificar bé un entrenament és una de les claus per obtenir els resultats desitjats. Per aconseguir-ho, és important conèixer els llindars aeròbics i anaeròbics, que només són els límits de la intensitat que cal treballar durant la planificació d’un entrenament i obtenir els millors resultats. És a dir, no per entrenar més hores obtens els millors resultats. Aquests s’obtenen quan tu entrenes de forma intel·ligent ja que si no hi ha risc de sobrecàrregues i lesions.

Conclusió

Els llindars aeròbics i anaeròbics són eines clau per programar un entrenament i les revisions esportives realitzades en centres acreditats pel departament de salut són la primera baula per prevenir la mort sobtada esportiva i per evitar les lesions.