Concepte
Un paradigma biomecànic està format pels supòsits teòrics generals, les lleis i les tècniques que adopten els membres d’una comunitat científica per aplicar-los.
La mecànica és una part de la física, que estudia el moviment i les forces que els provoquen. La biomecànica és la ciència que estudia les forces internes i externes i com incideixen aquestes en el cos humà. Per tant, la biomecànica clínica és l’estudi de les patologies de l’aparell locomotor i els seus tractaments a través del coneixement de la biomecànica.
Els professionals que s’encarreguen de la biomecànica clínica són exclusivament professionals sanitaris, entre els quals tenim:
-
Metges: bàsicament metges especialistes en cirurgia ortopèdica i traumatologia, metges especialistes en medicina física i rehabilitació i metges especialistes en medicina de l’activitat física i l’esport.
-
Fisioterapeutes.
-
Podòlegs: són els que realitzen els estudis biomecànics clínics de la marxa.
-
Odontòlegs: en alguns casos, estudien la biomecànica de l’articulació temporomandibular i les males oclusions dentàries relacionades amb la posició del pacient.
Tornarem a la física per explicar si els paradigmes biomecànics podològics són teories científiques. Us recordeu del físic, Steve Hawking ?. A gran manera, aquest senyor explicava mitjançant equacions matemàtiques complicades l’origen de l’univers mitjançant els forats negres.
En definitiva, establia unes hipòtesis i les demostra a la seva manera de forma científica. Mentre no hi hagi cap altre científic que expliqui aquestes coses d’una altra manera, la teoria de Hawking queda acceptada.
A un altre nivell, podem parlar dels paradigmes biomecànics podològics com una sèrie de conceptes teòrics (no pràctics) que ens expliquen el comportament del peu dins de l’extremitat inferior, però que no impedeixen que altres biomecànics trobin una altra explicació.
Els paradigmes biomecànics són teories científiques?
Doncs depèn, per a uns si i per a altres no
AQUESTS PARADIGMES SÓN COM UNES ULLERES QUE ENS PERMETEN VEURE I COMPRENDRE CONCEPTES BIOMECÀNICS QUE ALTRES BIOMECÀNICS NO ELS VEUEN I TOTS TENEN RAÓ
Quins són els principals paradigmes biomecànics
1. Model teòric de Morton: tracta de la hipermobilitat del primer metatarsià.
2. Model teòric del trípode: és el model dels catedràtics d’anatomia on es descriu que la volta plantar té tres arcs longitudinals (intern, extern i anterior).
3. Model teòric de Hicks: ens explica el mecanisme de Windlass.
4. Model teòric de Lelièvre: ens descriu la plantilla per elements plantars.
5. Model teòric de Root: neutralitat de l’articulació subastragalina.
6. Model teòric de Nigg: tracta de la resposta propioceptiva dels calçats minimalistes.
7. Model teòric de Kevin Kirby: model de l’equilibri rotacional de l’articulació subastragalina. Ens explica la patologia del peu segons la desviació medial o lateral de l’eix de l’articulació subastragalina.
8. Model teòric d’estrès dels teixits de Mc. Poil-Hunt: model de tensió dels teixits.
9. Model teòric de Dananberg: descriu la marxa en el pla sagital (entenguem lateral).
10. Model teòric de Martin Rueda – Michaud: descriu que articulacions de l’extremitat inferior es comporten com a frontisses articulars.
11. Model teòric d’Eric Fuller: ens explica la patologia del peu segons la desviació medial o lateral del centre de pressions.
Perquè serveixen aquests models teòrics
Com hem dit anteriorment, són models teòrics, no pràctics, per la qual cosa no es poden considerar del tot teories científiques 100%. Tot i això, són molt útils per comprendre des del punt de vista biomecànic, fets que tenen una bona base científica i de pas posar exemples als pacients que és el que els passa des del punt de vista clínic.
ENS PERMETEN OBSERVAR I EXPLICAR ALTERACIONS BIOMECÀNIQUES QUE TENEN UNA CERTA BASE CIENTÍFICA
Sorry, the comment form is closed at this time.