Tendinitis d’Aquil·les

Concepte

És una lesió inflamatòria per sobrecàrrega del tendó d’Aquil·les. Aquest passa per la part posterior de la cama, sent un teixit fibrós que connecta els músculs de les cames (gastrocnemi, soli i plantar prim) fins a la zona central de la superfície posterior de l’os calcani. Hi ha entre el tendó i la seva inserció una bursa que es pot inflamar. Aquesta inflamació es coneix amb el nom de bursitis.

És més correcte anomenar tendinosi que tendinitis ja que més que un procés inflamatori és un procés degeneratiu.

Coneixem com a tendinopatia a la combinació de dolor al tendó, tumefacció i mobilitat reduïda.

Causes

Es tracta d’una alteració per sobrecàrrega on hi ha un ús excessiu d’aquest tendó com a conseqüència d’una activitat esportiva sense un escalfament i entrenament bons.

No obstant això, també es pot donar per:

1. Un excessiu arc plantar que comportarà més tensió al tendó d’Aquil·les.

2. Traumatismes directes al tendó.

3. Sabates de taló massa altes.

4. Esperó calcani dorsal

5. Escurçament tríceps sural

6. Dins de malalties reumàtiques com l’artritis reumatoide

7. Excessiva pronació

8. Botes de seguretat

9. Salts repetits

10. Entrenar en pendents

11. Deformitats importants del retropeu

En definitiva, se sol donar en corredors que augmenten la intensitat o la durada de la cursa de forma sobtada i és molt freqüent en gent de mitjana edat.

Clínica

En un inici és un dolor lleu a la part posterior de la cama o a dalt del turmell després de córrer o practicar esport i sol donar-se a primeres hores del matí ja que en general millora amb activitat lleu.

Diagnòstic

És mitjançant l’exploració física, simplement pressionant la zona afectada i així poder valorar el lloc exacte, el gruix del tendó i la intensitat del dolor.

Alhora podem veure el rang de moviment de l’articulació del turmell i poder valorar l’escurçament del múscul tríceps sural.

La prova per excel·lència és l’ecografia on valorarem l’alteració de les fibres de col·lagen de tendó i la seva evolució durant la rehabilitació. S’observa un augment del gruix del tendó, zones anecogèniques i hipoecogèniques en comparació del tendó contralateral. Quan es guareix podem observar activitat vascular.

Tractament

Mitjançant el repòs millora molt, però hi ha casos en què cal utilitzar antiinflamatoris no esteroïdals.

Es poden fer exercicis d’estiraments i enfortiment del tríceps sural. Va molt bé fer exercicis excèntrics. Podeu millorar mitjançant l’aplicació de làser o indiba. És molt important tractar amb plantilles el defecte biomecànic que presenti pel que és molt útil realitzar sempre un estudi biomecànic de la marxa.

En casos rebels es pot realitzar tractament mitjançant plasma ric en plaquetes i en cas necessari cirurgia.

El pitjor que pot passar és que aquesta alteració es cronifiqui, per la qual cosa és important un diagnòstic i un tractament precoç.