Descripció
És aquella que esdevé de manera inesperada durant la pràctica esportiva o fins a una hora després de finalitzar l’esport, i és per causes naturals, no traumàtiques o violentes. Actualment hi ha un consens ampli que refereix que també és mort sobtada la que passa durant les primeres 24 hores de practicar activitat física. Com qualsevol mort inesperada, és sospitosa de criminalitat per la qual cosa cal fer una autòpsia judicial.
Causes de mort sobtada a l’esport
En un 85% de casos, és per causes cardiovasculars. La incidència de mort sobtada és de 0,75 casos per 100.000 habitants, però al món de l’esport la incidència pot augmentar de manera important.
En persones més grans de 35 anys, la major causa de mort sobtada relacionada amb la pràctica esportiva és la malaltia ateromatosa coronària. El prototip, és el ciclista de cap de setmana que s’aixeca al matí i fa un bon esmorzar calòric al bar amb altres ciclistes a base de cansalada, ous fregits, llonganissa, “carajillo” i després fa 50 quilòmetres en bici. Solen ser gent amb factors de risc cardiovascular i mai no s’ho han mirat i per tant no se l’han tractat.
Per sota dels 35 anys, a Europa, la causa de mort sobtada més freqüent, és la displàsia aritmogènica del ventricle dret i als USA, és la miocardiopatia hipertròfica. La primera és una malaltia d’origen genètic en què el teixit miocàrdic és substituït per teixit fibrós mentre que la segona també és hereditària produïda per una alteració genètica que condiciona un engrossiment de les parets del cor.
La hipertròfia del ventricle esquerre o cor de l’esportista és una adaptació fisiològica als entrenaments de resistència. En aquest cas hi ha poques pulsacions, cardiomegalia (cor gran), trastorns electrocardiogràfics ben coneguts i cal diferenciar si és un problema d’adaptació a l’esport de resistència o un problema cardíac. En el primer cas, si deixem sense practicar esport durant 3-6 mesos, podrem observar que aquestes alteracions cardíaques despareixen ja que són adaptacions fisiològiques als esports de resistència. Si fos una hipertròfia patològica no desapereixen.
Hi ha altres alteracions cardíaques com les anomenades caniculopaties o alteracions als canals d’ions de sodi o potassi. Entre aquestes tenim, la síndrome del QT curt, taquicàrdia ventricular polimòrfica (torsades de Pointes) o Sd. de Brugada que són també causa de mort sobtada però que afortunadament són menys freqüents.
Què s’ha de fer
Davant
- Molèstia precordial (dolor al pit) fent exercici.
- Síncope, mareig o desmai no aclarit fent esport.
- Dispnea (manca d’aire) desproporcionat en un esforç.
- Buf cardíac.
- Hipertensió arterial.
- Mort sobtada no explicable a familiars abans dels 50 anys.
- Antecedents familiars de primer grau de malaltia cardíaca.
SEGONS L’EDAT:
Esport Escolar: EXAMEN DE SALUT:
- Imprescindible electrocardiograma i que sigui valorat per un metge entrenat.
- Exploració cardíaca (polsos en extremitats, bufs cardíacs i abdominals…).
- Auscultació pulmonar.
- Presa de tensió arterial.
Esport federat: CAL AFEIR: segons casos
- Prova d’esforç.
- Ecocardiografia.
- Holter.
MOLTES D’AQUESTES MALALTIES QUE PRODUEIXEN MORT SOBTADA TENEN PREVENCIÓ:
- Malaltia ateromatosa: presenten factors de risc cardiovascular com a colesterol elevat, hipertensió arterial. Pel que es poden tractar.
- Displàsia aritmogènica del ventricle dret: origen genètic.
- Micardiopatia hipertròfica: predisposició familiar.
- Caniculopaties: origen genètic.
EXISTEIX PREVENCIÓ
Les que són d’origen genètic, quan a la família hagi existit un cas de mort sobtada, és interessant fer als familiars directes un estudi genètic per veure si presenten el gen que codifica aquesta alteració que produeix mort sobtada.
Dr. Fernando PIFARRÉ
Metge Especialista en Medicina Esportiva i Podòleg
Director del Servei de Medicina Esportiva a Lleida. Generalitat de Catalunya
Professor de Biomecànica. Universitat de Lleida (UdL)
Les lesions per sobrecarga en el mon de l’atletisme
Cada vegada es més freqüent veure gent que corre per la nostra ciutat. Aquest augment d’aquesta activitat física comporta un increment de l’aparició de lesions per sobrecarrega. Aquestes lesions de per sí no són greus, però si són molt antipàtiques i difícils de curar. Els...
Sorry, the comment form is closed at this time.