Que cal tenir en compte al fer caminades

La pràctica regular d’activitat física comporta una sèrie de sobrecàrregues al cor i a les extremitats inferiors que poden produir alteracions que poden anar des d’una alteració cardíaca greu, a una simple ampolla als peus.

Per evitar aquests problemes, és important acudir a professionals mèdics perquè et valorin si pots presentar alguna alteració d’aquest tipus.

Només portem dos mesos de l’any 2025 i a la nostra ciutat (Lleida) ja han esdevingut dues morts sobtades, una a un jove que practicava ciclisme pel seu compte i l’altra a un senyor que sortia cada dia i tres vegades a la setmana sortia a córrer per controlar la seva tensió arterial.

Cap dels dos no es va sotmetre a una prova d’esforç per saber quins eren els seus límits fisiològics per a la pràctica d’activitat física, però el ciclista portava una bicicleta de les més cares del mercat i el senyor que sortia a córrer, anava equipat amb un xandall car i unes sabatilles de gamma alta.

La pregunta és perquè no es van fer un examen cardíac per conèixer els seus límits?

És normal sortir a caminar amb tensions arterials elevades sense portar un tractament mèdic?

Pel que fa a les llargues caminades, totes les fascitis plantars, escafoiditis tarsianes, tendinitis de peroneus, fractures per estrès han aparegut per anar uns quants quilòmetres sense estar-hi acostumats. Totes aquestes patologies apareixen perquè la gent té una alteració biomecànica de base que no és important per a la vida diària, però si fan una marxa perllongada, aquesta serà el desencadenant de la lesió.

Lesió que necessitarà d’entrada repòs i si aquest senyor/a té una feina que ha d’estar dreta ja es pot agafar la baixa laboral. M’agradaria saber quanta d’aquesta gent que presenta aquestes lesions després d’una marxa prolongada s’ha fet un estudi biomecànic de la marxa per intentar almenys amb unes plantilles ortopèdiques compensar les alteracions biomecàniques que per a la vida diària no donarien cap problema, però si per caminar 15 km.

S’han fixat que el problema més banal a què fa una marxa prolongada sense estar ben preparat i equipat és que li surti una ampolla a la planta del peu o unes ungles negres que no necessiten cap baixa laboral però que patologies com les que hem esmentat abans (fascitis, escafoiditis…) es poden cronificar i no es curen fàcilment.

Per evitar aquests contratemps i alguna desgràcia important, cal que abans de realitzar una activitat esportiva, un es faci una prova d’esforç per saber-ne els límits o alguna revisió cardíaca o un estudi de la petjada. Al fet que si hem de fer un viatge llarg amb el nostre cotxe o hem de passar la ITV anem al mecànic perquè ens revisi el nivell d’oli, els frens, la pressió dels pneumàtics per fer el nostre viatge amb garantia. És més important el nostre cotxe que els nostres peus i el nostre cor.

Per prevenir-ho, és molt important fer un estudi cardiològic i un estudi biomecànic de la petjada en funció de la nostra exigència esportiva i l’alteració de base.

Al nostre centre realitzem les dues activitats

1. Proves desforç per saber els nostres límits.
2. Estudis de la petjada per evitar lesions per sobrecàrrega que ens obligaran a agafar la baixa laboral.

Dr. Fernando PIFARRÉ

Metge Especialista en Medicina Esportiva i Podòleg

Director del Servei de Medicina Esportiva a Lleida. Generalitat de Catalunya

Professor de Biomecànica. Universitat de Lleida (UdL)

Avda Prat de la Riba, 42 2n 1a Lleida

629802431